Mira el cel ple d’estels sense lluna. Vol creure que aquells puntets són les flors de les mimoses, que esperen a florir just després dels darrers freds de l’hivern.
A les nits llegia els relats del concurs, esperant ser el protagonista d’algun d’ells. Però ningú no l’ha fet caminar per la catifa molsuda de la passarel•la, ni l’ha fet prou agosarat per pujar a l’estreta barana de vidre, ni, tant sols, l’han dut al jardí de mimoses on els botons grocs pengen de les branques. I és per això, que avui ha decidit fugir del díptic poc després que la cap de sala, dins el seu elegant vestit negre, donés l’última mirada al saló Blanc, on tot fa somiar i imaginar la millor festa d’aniversari. Cinc anys que han estat com un girar d’ulls.
Aquella nit dormiria acaronat pels estels, només una nit… Un petit somni fet realitat.
Elisabet Claveria
Deja un comentario