Cercava un obsequi especial pel 25è aniversari.
Baixant pel Passeig de Gràcia, la seva mirada va entrar cap dins l’hotel Mandarin Oriental, engalanat de festa pel cinquè aniversari, i s’hi quedà atrapada. La va imaginar caminant per la passarel•la, lluint els 50 acabats d’estrenar. Una figura esvelta, els cabells platejats, la mirada blava plena de llum i un somriure net.
El somni és feu realitat. El 5 de maig a les cinc de la tarda l’esperava al vestíbul. La música del piano, el va fer caminar d’esquenes a l’instant en que va saber que ella era la dona de la seva vida. L’ampolla de Cripta els esperava i dues copes de cristall acollien els reflexos blancs i les ombres daurades. Els ulls d’ella s’ompliren de petits cristalls salats, sentint-se la dona més afortunada, conscient de que l’amor no és allò que volem sentir, sinó allò que sentim sense voler.
Elisabet Claveria
Deja un comentario